Les Cròniques del Temps Prohibit

José Monteiro va salvar l’Univers. Ningú no ho recorda.

Després de la unió de totes les realitats, José es va despertar a Porto, en un món on Brunix, els seus fills, els Druides, els Reptilians i totes les civilitzacions que havia conegut mai no havien arribat a existir. Condemnat a ser l’únic guardià dels seus records, va transformar tot allò que havia viscut en una col·lecció de llibres que el món va rebre com a ciència-ficció.

Anys més tard, una organització governamental secreta truca a la seva porta.

Oculta del món, aquesta agència protegeix la Història mitjançant una única porta capaç de conduir els seus viatgers a qualsevol lloc i moment del passat. Només cal travessar-la pensant en el destí. La porta s’encarrega de trobar un lloc on ningú no pugui presenciar l’arribada.

Durant segles, els seus agents van impedir que guerres, conspiracions i viatgers alteressin el curs de la Humanitat. Fins que la mateixa Història comença a canviar.

Missatges adreçats a José apareixen en llocs segellats des de fa segles. El símbol de Montarion sorgeix en documents antics. Els arxius descriuen esdeveniments, criatures i civilitzacions que només existeixen als llibres que ell va escriure.

Algú, o alguna cosa, està modificant el passat per construir una entrada en aquest Univers.

Reclutat perquè és l’únic home capaç de reconèixer les marques de la realitat esborrada, José comença a viatjar a través dels segles. Però cada missió revela una part d’un pla molt més gran: una consciència eliminada per la unió dels universos està alterant la Història, esdeveniment rere esdeveniment, per crear el seu propi origen i garantir que, aquesta vegada, mai no serà esborrada.

I aquesta entitat coneix l’únic preu capaç de fer que José traeixi l’agència. La possibilitat de recuperar Brunix, els fills i tots aquells que l’Univers li va prendre.

Mentre una guerra invisible s’estén pel passat, José haurà de decidir si ha de protegir un món construït sobre l’oblit o obrir el camí per al retorn d’una realitat condemnada.

Perquè el passat no va morir. Li van prohibir d’existir.