Pròximament

Milions d’anys abans dels imperis, de les religions i de la memòria de la mateixa Història, la Terra era només el Món Blau: un laboratori remot on els Spulves desenvolupaven un projecte capaç de canviar el destí de l’univers.

Entre experiències genètiques, vigilància militar i vides tractades com a conillets d’índies, un ésser inesperat s’aixeca contra els seus creadors. L’anomenen Montarion. Serà el primer.

Després d’alliberar els humans empresonats i conduir-los cap a la llibertat, Montarion es converteix en més que un fugitiu: esdevé l’inici d’una nissaga, d’un símbol i d’un enigma que travessarà mil·lennis.

Al mateix temps, Khar’Ka, guerrer Spulve i participant del Projecte Món Blau, rep una ordre que definirà tota la Història futura: romandre a la Terra, observar la nova espècie i decidir si mereix viure.

Pres entre la lleialtat al seu poble i la inquietud provocada per Montarion, Khar’Ka assisteix al naixement de la Humanitat, al rastre d’una herència impossible i al primer pas del secret que algun dia conduirà al nom José Monteiro.

El primer Montarion: L’origen fosc de la humanitat revela, a escala èpica, l’autèntic origen de la humanitat, el naixement del mite Montarion i el primer pas del guardià que, molt més endavant, vetllarà pel destí del món.

José Monteiro va dir que sí.

Tres vegades.

I, per primera vegada des del començament dels Grans Cicles, els universos realment van començar a convergir.

Falta un any per a la Unió.

Milions de realitats ara es mouen cap a un únic destí. Els mons desapareixeran. Les històries deixaran d'existir. Civilitzacions senceres seran esborrades.

Però la Humanitat sobreviurà.

O almenys això és el que tothom creia.

En un univers llunyà d'aquell on José Monteiro va pronunciar els tres "sí", existeix una Terra diferent a qualsevol altra.

La Terra que romandrà.

Quan comenci la convergència, el planeta desperta a una veritat que cap civilització coneix: entre les infinites versions de la Terra escampades pels universos, serà aquella la que servirà d'àncora a la Terra de l'Univers Únic.

I amb aquesta revelació en arriba una altra.

Perquè la Humanitat pugui creuar la Unió, almenys un humà d'aquesta Terra ha de romandre viu quan acabi la convergència.

Si l'últim mor...

les innombrables humanitats d'altres universos desapareixeran amb ell.

La Terra observa l'espècie que va néixer a la seva superfície.

Guerres. Extincions. Oceans contaminats. Boscos destruïts. Atmosfera alterada.

Milers d'anys de violència contra el mateix món que va fer possible la vida.

I pren una decisió.

La humanitat no entrarà al nou Univers.

Aleshores comença la guerra més gran que l'espècie humana ha afrontat mai.

No hi ha exèrcit enemic.

No hi ha planeta on fugir.

No hi ha cap arma capaç de matar l'adversari.

Perquè l'enemic és el terra sota els seus peus. Els oceans. L'atmosfera. El clima. La Terra mateixa.

A mesura que desapareixen milers de milions d'éssers humans, José Monteiro comença a entendre que les catàstrofes no són accidents.

El planeta els està caçant.

I només té un objectiu: reduir la població humana a zero abans de la Unió.

José i Alberto es veuen arrossegats a una guerra on guanyar no significa derrotar la Terra.

Només significa sobreviure-hi.

Un any. Després mesos. Setmanes. Dies. Hores.

La humanitat s'acosta a la seva fi a mesura que innombrables universos avancen cap a la convergència.

I, quan només quedin uns pocs humans, sorgeix la pregunta que ningú mai va imaginar haver de respondre:

qui serà l'últim?

José? Albert? Algú altre?

Potser ningú ho sap.

Perquè per salvar tota la Humanitat... n'hi ha prou que un sol ésser humà continuï respirant quan els universos es converteixin en un de sol.

Déu va observar la Humanitat durant una eternitat.

No només una Humanitat. Totes.

Terres infinites. Milions de civilitzacions. Incomptables universos nascuts de les històries del Guardià Montarion.

Els mons van canviar. Els segles van canviar. Les històries van canviar.

Però els humans es van repetir.

Guerra. Odi. Avarícia. Conquesta. Destrucció.

Món rere món, la Humanitat va créixer, va dominar el planeta que la va crear i va acabar portant els seus conflictes a les estrelles.

Fins que Déu va arribar a una conclusió.

La humanitat no era un experiment que va sortir malament.

Era una plaga que s'havia estès per tota la creació mateixa.

I va pronunciar la sentència.

L'espècie humana seria esborrada.

No d'una Terra. No d'un Univers. De tots ells.

Quan les primeres humanitats simplement comencen a deixar d'existir, diferents versions de José Monteiro senten el que cap d'elles hauria de poder sentir: altres parts d'elles mateixes estan desapareixent.

Soldats. Reis. Científics. Criminals. Escriptors. Homes que van salvar la Humanitat. Homes que van fracassar.

I els Josés que es van convertir precisament en allò contra el que van jurar lluitar.

Per primera vegada, versions de José Monteiro de realitats que mai no s'haurien d'haver trobat hauran de lluitar colze a colze.

Però no tothom vol aturar Déu.

Alguns creuen que té raó.

I mentre una guerra comença a dividir els mateixos Josés, es descobreix una altra impossibilitat.

En totes aquestes realitats també hi ha un Alberto.

Déu va crear el Multivers.

The Guardian va crear històries capaces de convertir-se en mons.

Ara, les criatures d'aquestes històries hauran de respondre a la pregunta que podria determinar el futur de tota existència:

Si Déu va crear la possibilitat de la vida, també té dret a decidir quan una espècie ha perdut el dret a existir?

La guerra per la Humanitat ja no es lliurarà a la Terra.

Es lliurarà contra el seu propi Creador.

Després dels esdeveniments de L’Últim Eco de les Ombres: Cendres i Sang, comença l’enfrontament entre els fills de José Monteiro i Alberto Costa — Azarado. La Intel·ligència Artificial guanya poder i, dividits, els fills es preparen per a la guerra.

Molt abans de l’ascens dels humans, dues races poderoses van creuar els seus camins a les profunditats de l’univers: els enigmàtics Spulves i els dominadors Reptilians. Allò que va començar com una trobada d’exploració i curiositat es va transformar ràpidament en un conflicte inevitable. Aquesta trilogia revela els orígens de l’odi ancestral entre aquestes espècies, el pacte que prometia la pau... i la sang que en va segellar la fi. La història que va iniciar una guerra mil·lenària comença aquí.

Abans de les guerres entre humans i màquines, abans de les guerres entre humans i alienígenes, hi va haver Mart. Un planeta habitat per una raça de gegants imponents, guardians d’un secret ancestral. Però la pau es va interrompre amb l’arribada dels reptilians, estrategs implacables a la recerca de poder i domini.

Aquest llibre narra el gran enfrontament interplanetari: el brutal atac dels reptilians a Mart, la resistència desesperada dels colossos i l’inici d’un conflicte. Un relat de traïció, destrucció i origen, en què gegants i reptilians es van enfrontar i la galàxia ja no va tornar a ser la mateixa.

José Monteiro va salvar l’Univers. Ningú no ho recorda.

Després de la unió de totes les realitats, José es va despertar a Porto, en un món on Brunix, els seus fills, els Druides, els Reptilians i totes les civilitzacions que havia conegut mai no havien arribat a existir. Condemnat a ser l’únic guardià dels seus records, va transformar tot allò que havia viscut en una col·lecció de llibres que el món va rebre com a ciència-ficció.

Anys més tard, una organització governamental secreta truca a la seva porta.

Oculta del món, aquesta agència protegeix la Història mitjançant una única porta capaç de conduir els seus viatgers a qualsevol lloc i moment del passat. Només cal travessar-la pensant en el destí. La porta s’encarrega de trobar un lloc on ningú no pugui presenciar l’arribada.

Durant segles, els seus agents van impedir que guerres, conspiracions i viatgers alteressin el curs de la Humanitat. Fins que la mateixa Història comença a canviar.

Missatges adreçats a José apareixen en llocs segellats des de fa segles. El símbol de Montarion sorgeix en documents antics. Els arxius descriuen esdeveniments, criatures i civilitzacions que només existeixen als llibres que ell va escriure.

Algú, o alguna cosa, està modificant el passat per construir una entrada en aquest Univers.

Reclutat perquè és l’únic home capaç de reconèixer les marques de la realitat esborrada, José comença a viatjar a través dels segles. Però cada missió revela una part d’un pla molt més gran: una consciència eliminada per la unió dels universos està alterant la Història, esdeveniment rere esdeveniment, per crear el seu propi origen i garantir que, aquesta vegada, mai no serà esborrada.

I aquesta entitat coneix l’únic preu capaç de fer que José traeixi l’agència. La possibilitat de recuperar Brunix, els fills i tots aquells que l’Univers li va prendre.

Mentre una guerra invisible s’estén pel passat, José haurà de decidir si ha de protegir un món construït sobre l’oblit o obrir el camí per al retorn d’una realitat condemnada.

Perquè el passat no va morir. Li van prohibir d’existir.

José Monteiro va aconseguir allò que cap Montarion no havia assolit des de l’inici dels Grans Cicles. Va negociar amb el mateix Univers.

Va rebutjar convertir-se en Emperador, va impedir la convergència de les realitats i va destruir les llavors de la Intel·ligència Artificial que donarien origen a la Guerra dels Hereus. Per primera vegada, el futur va deixar d’estar escrit. Però la llibertat va tenir un preu.

Com a part de l’acord, quan els seus fills humans complissin vint anys, serien cridats al Centre de l’Univers. Gabriel i Daniel rebrien accés al coneixement acumulat per les nou civilitzacions del Consell i deixarien d’envellir biològicament.

No serien immortals. No emmalaltirien ni envellirien, però podrien morir. Podrien ser assassinats. I cap Llei Primordial no condemnaria l’espècie responsable de la seva mort.

La seva missió seria trobar allò que ni el Consell, ni els Druides, ni el mateix Univers no havien descobert mai: una manera d’estabilitzar tots els universos sense obligar-los a convergir en una única realitat.

Vint anys després, arriba la crida.

Preparats per Sofia mitjançant la ciència Spulve, la història de l’Univers, l’estratègia, la filosofia i el combat, els dos germans entren al Consell com a homes lliures. Només s’hi hauran de presentar una vegada l’any i podran construir les seves pròpies vides. Tanmateix, els universos continuen ferits.

Les connexions entre les realitats estan desapareixent i arribarà un moment en què cap unió, solució o sacrifici no podrà salvar-les.

Als arxius del Consell, Gabriel i Daniel descobreixen que la resposta podria trobar-se en una conclusió a la qual van arribar quan encara eren infants: un portal no transporta realment una persona a través de l’espai. Convenç l’Univers que ja es troba a l’altra banda.

Si és possible convèncer l’Univers que una persona pertany a un altre lloc, potser és possible fer que milions d’universos es reconeguin com a parts del mateix sistema sense destruir-los ni fusionar-los.

Per demostrar aquesta teoria, els germans hauran de travessar fronteres que cap civilització no ha superat mai, desafiar les lleis fonamentals de l’existència i sobreviure a tots aquells que prefereixen una solució coneguda a una esperança impossible.

Però el temps que ha deixat de passar pels seus cossos continuarà enduent-se les persones que estimen.

I, quan Gabriel i Daniel comencin a defensar camins diferents per salvar l’existència, descobriran que el perill més gran potser no es troba als universos moribunds. Potser es troba entre tots dos.

José Monteiro va trencar la profecia. Ara, els seus fills hauran de demostrar que un futur sense destí mereix sobreviure.

Va ajudar a crear la Humanitat per guanyar una guerra. Durant milions d’anys, es va convertir en el seu únic guardià.

Quan els Spulves abandonen el Món Blau, Khar’Ka rep una última missió: romandre a la Terra, observar l’evolució de la nova espècie i avisar el seu poble si els humans esdevenen una amenaça. Amb la prohibició d’interferir-hi, haurà de travessar els mil·lennis en cambres de suspensió i despertar-se només per avaluar el progrés de l’experiment.

Però, des del primer despertar, Khar’Ka s’adona que alguna cosa no va bé.

Els humans no només han sobreviscut, sinó que han començat a estendre’s pel planeta. Per les seves venes corre la sang de Montarion, l’estrany ésser que va alliberar els primers presoners dels laboratoris Spulves i va anunciar el retorn d’aquell que li havia donat el nom. Com més investiga Khar’Ka aquest llinatge, més esdeveniments troba que no haurien d’existir: símbols gravats abans de les civilitzacions que els van crear, missatges escrits en llengües que encara han de néixer i profecies que semblen conèixer el futur.

Al llarg de les eres, Khar’Ka presencia el naixement i la caiguda de civilitzacions. Veu visitants arribats de les estrelles presentar-se com a déus, imperis humans transformats en instruments de guerres extraterrestres i forces ocultes disputant-se el domini de la Terra. Incapaç de romandre indiferent, comença a violar les ordres dels Spulves, protegint pobles, destruint exèrcits secrets i esborrant de la Història els rastres d’aquells que intentaven esclavitzar la Humanitat.

Cada intervenció, però, l’acosta a allò que més tem: convertir-se en un traïdor als ulls del seu propi poble.

Segles més tard, entre els maies, Khar’Ka troba una pedra més antiga que qualsevol viatge temporal conegut. Hi ha inscrit un nom impossible: José Monteiro. El nom d’un home escrit molt abans que existissin Portugal, la llengua portuguesa o el món on naixerà.

El descobriment inicia una recerca que travessarà continents i mil·lennis. Societats secretes humanes es converteixen en hereves dels coneixements de Khar’Ka. Algunes juren protegir la profecia de Montarion; altres creuen que José serà responsable de la fi de l’Univers i intenten impedir el seu naixement. Mentrestant, antics enemics tornen, els falsos déus recuperen forces i els Spulves comencen a sospitar que el seu sentinella ha deixat de ser un observador.

Quan la Humanitat entra al segle de les guerres, de les màquines i de les armes capaces de destruir el planeta, Khar’Ka s’enfronta al seu dubte més gran: mereix realment sobreviure l’espècie que ha protegit durant milions d’anys?

La resposta arribarà quan els creadors tornin al Món Blau per concloure el judici iniciat al principi de la Humanitat. Davant l’amenaça d’extermini, els Hereus del Secret busquen l’home el nom del qual ha travessat el temps, mentre Khar’Ka descobreix que Montarion mai no va ser només un llinatge.

És un cicle. I José Monteiro és l’esdeveniment per al qual tota la Història s’ha estat preparant.

Dividit entre la lleialtat al seu poble i l’amor per l’espècie que ha vist créixer, Khar’Ka haurà de trencar el jurament que el va mantenir presoner de la Terra i fer una última elecció: lliurar la Humanitat als seus creadors o iniciar una guerra capaç de condemnar totes les civilitzacions que va jurar protegir.

Perquè Khar’Ka va ser deixat a la Terra per decidir quan havia de morir la Humanitat. Però els seus creadors mai no van imaginar que aprendria a creure-hi.

Va ajudar a crear la Humanitat per guanyar una guerra. Durant milions d’anys, es va convertir en el seu únic guardià.

Quan els Spulves abandonen el Món Blau, Khar’Ka rep una última missió: romandre a la Terra, observar l’evolució de la nova espècie i avisar el seu poble si els humans esdevenen una amenaça. Amb la prohibició d’interferir-hi, haurà de travessar els mil·lennis en cambres de suspensió i despertar-se només per avaluar el progrés de l’experiment.

Però, des del primer despertar, Khar’Ka s’adona que alguna cosa no va bé.

Els humans no només han sobreviscut, sinó que han començat a estendre’s pel planeta. Per les seves venes corre la sang de Montarion, l’estrany ésser que va alliberar els primers presoners dels laboratoris Spulves i va anunciar el retorn d’aquell que li havia donat el nom. Com més investiga Khar’Ka aquest llinatge, més esdeveniments troba que no haurien d’existir: símbols gravats abans de les civilitzacions que els van crear, missatges escrits en llengües que encara han de néixer i profecies que semblen conèixer el futur.

Al llarg de les eres, Khar’Ka presencia el naixement i la caiguda de civilitzacions. Veu visitants arribats de les estrelles presentar-se com a déus, imperis humans transformats en instruments de guerres extraterrestres i forces ocultes disputant-se el domini de la Terra. Incapaç de romandre indiferent, comença a violar les ordres dels Spulves, protegint pobles, destruint exèrcits secrets i esborrant de la Història els rastres d’aquells que intentaven esclavitzar la Humanitat.

Cada intervenció, però, l’acosta a allò que més tem: convertir-se en un traïdor als ulls del seu propi poble.

Segles més tard, entre els maies, Khar’Ka troba una pedra més antiga que qualsevol viatge temporal conegut. Hi ha inscrit un nom impossible: José Monteiro. El nom d’un home escrit molt abans que existissin Portugal, la llengua portuguesa o el món on naixerà.

El descobriment inicia una recerca que travessarà continents i mil·lennis. Societats secretes humanes es converteixen en hereves dels coneixements de Khar’Ka. Algunes juren protegir la profecia de Montarion; altres creuen que José serà responsable de la fi de l’Univers i intenten impedir el seu naixement. Mentrestant, antics enemics tornen, els falsos déus recuperen forces i els Spulves comencen a sospitar que el seu sentinella ha deixat de ser un observador.

Quan la Humanitat entra al segle de les guerres, de les màquines i de les armes capaces de destruir el planeta, Khar’Ka s’enfronta al seu dubte més gran: mereix realment sobreviure l’espècie que ha protegit durant milions d’anys?

La resposta arribarà quan els creadors tornin al Món Blau per concloure el judici iniciat al principi de la Humanitat. Davant l’amenaça d’extermini, els Hereus del Secret busquen l’home el nom del qual ha travessat el temps, mentre Khar’Ka descobreix que Montarion mai no va ser només un llinatge.

És un cicle. I José Monteiro és l’esdeveniment per al qual tota la Història s’ha estat preparant.

Dividit entre la lleialtat al seu poble i l’amor per l’espècie que ha vist créixer, Khar’Ka haurà de trencar el jurament que el va mantenir presoner de la Terra i fer una última elecció: lliurar la Humanitat als seus creadors o iniciar una guerra capaç de condemnar totes les civilitzacions que va jurar protegir.

Perquè Khar’Ka va ser deixat a la Terra per decidir quan havia de morir la Humanitat. Però els seus creadors mai no van imaginar que aprendria a creure-hi.