Els Arquitectes de l’Eternitat

José Monteiro va aconseguir allò que cap Montarion no havia assolit des de l’inici dels Grans Cicles. Va negociar amb el mateix Univers.

Va rebutjar convertir-se en Emperador, va impedir la convergència de les realitats i va destruir les llavors de la Intel·ligència Artificial que donarien origen a la Guerra dels Hereus. Per primera vegada, el futur va deixar d’estar escrit. Però la llibertat va tenir un preu.

Com a part de l’acord, quan els seus fills humans complissin vint anys, serien cridats al Centre de l’Univers. Gabriel i Daniel rebrien accés al coneixement acumulat per les nou civilitzacions del Consell i deixarien d’envellir biològicament.

No serien immortals. No emmalaltirien ni envellirien, però podrien morir. Podrien ser assassinats. I cap Llei Primordial no condemnaria l’espècie responsable de la seva mort.

La seva missió seria trobar allò que ni el Consell, ni els Druides, ni el mateix Univers no havien descobert mai: una manera d’estabilitzar tots els universos sense obligar-los a convergir en una única realitat.

Vint anys després, arriba la crida.

Preparats per Sofia mitjançant la ciència Spulve, la història de l’Univers, l’estratègia, la filosofia i el combat, els dos germans entren al Consell com a homes lliures. Només s’hi hauran de presentar una vegada l’any i podran construir les seves pròpies vides. Tanmateix, els universos continuen ferits.

Les connexions entre les realitats estan desapareixent i arribarà un moment en què cap unió, solució o sacrifici no podrà salvar-les.

Als arxius del Consell, Gabriel i Daniel descobreixen que la resposta podria trobar-se en una conclusió a la qual van arribar quan encara eren infants: un portal no transporta realment una persona a través de l’espai. Convenç l’Univers que ja es troba a l’altra banda.

Si és possible convèncer l’Univers que una persona pertany a un altre lloc, potser és possible fer que milions d’universos es reconeguin com a parts del mateix sistema sense destruir-los ni fusionar-los.

Per demostrar aquesta teoria, els germans hauran de travessar fronteres que cap civilització no ha superat mai, desafiar les lleis fonamentals de l’existència i sobreviure a tots aquells que prefereixen una solució coneguda a una esperança impossible.

Però el temps que ha deixat de passar pels seus cossos continuarà enduent-se les persones que estimen.

I, quan Gabriel i Daniel comencin a defensar camins diferents per salvar l’existència, descobriran que el perill més gran potser no es troba als universos moribunds. Potser es troba entre tots dos.

José Monteiro va trencar la profecia. Ara, els seus fills hauran de demostrar que un futur sense destí mereix sobreviure.