La Femna que l’Univèrs Va Escafar

Despres d’enfrontar-se a guèrras, imperis, profecies i forces capaces de decidir el destí de civilizacions senceres, José Monteiro descobreix que hi ha una cosa que ni tot el poder de l’Univèrs non pot salvar: el temps. La Femna que l’Univèrs Va Escafar és un recull de poemes situat aprèp del Final A de Lo Començament de la Fin: L’Últim Alè de l’Umanitat — El Jutjament dels Dieus. Acompanya la relació entre José i Brunix a traves de l’amor, la família, las últimes oras d’una realitat i el record que roman quand tota la resta desapareix. Durant tres-cents seixanta-cinc jorns, José intenta fer allò que va oblidar durant gran part de la siá vida: viure. Non com a Montarion. Non com a salvador. Non com l’home capaç d’enfrontar-se al mateix Univèrs. Nomes com a José, al costat de la femna que estima i dels fills amb qui va construir una vida que mai non hauria d’haver estat possible. Però quand l’Univèrs canvia, Brunix desapareix de la Istòria. Els llocs romanen. Les ciutats continuen. Les estelas continuen existint. Tanmateix, ningú non la recorda. Ningú, excepte José. Entre poemes sobre dos mons que van aprendre a tocar-se, el sieu últim an junts, el naixement d’una família, unes oras d’eternitat i la solitud de ser l’únic home que recorda una vida esborrada pel mateix Univèrs, aquesta obra transforma el Final A en un viatge íntim per l’amor, la pèrda, la memòria i l’existència. Potser oblidar és una manera de sobreviure. Però José Monteiro non va tenir aqueste privilegi. L’Univèrs va oblidar Brunix. Ell non. Una obra poètica de Montarion Universe. Avís: aquesta obra transcorre aprèp del Final A de Lo Començament de la Fin i conté espòilers importants d’aquell final.